Superfície de les glaceres

Des de 1990 es monitoren més de 30 glaceres repartides pels diferents massissos dels Pirineus. Concretament, a partir de diverses campanyes d’observació realitzades els anys 1990, 2000, 2011 i 2020, es realitza el seguiment de la superfície (en hectàrees, ha) coberta per aquestes glaceres. Aquest és l’indicador de canvi climàtic que es mostra tot seguit.

Els massissos i glaceres monitorats són els següents (al mapa es mostra l’emplaçament dels massissos; es recomana ampliar el mapa per veure-ho amb més detall):

Massís de Balaitús – Glaceres: Las Néous, Pabat.

Massís de Gabiétous – Glaceres: Taillon, Gabietous.

Massís del Infierno – Glaceres: Infierno, Infierno Oriental.

Massís de la Maladeta – Glaceres: Aneto, Maladeta, Tempestats, Barrancs, Corones.

Massís del Mont Perdut – Glaceres: Mont Perdut, Marboré, Pailla Est, Astazou, Pailla Oest.

Massís de la Munia – Glaceres: Munia, Barroude.

Massís de Perdiguero – Glaceres: Seil de la Baque, Boum, Gourgs Blancs, Portillón de Oô, Cabrioules, Maupas, Graouès.

Massís de Posets – Glaceres: Llardana, La Paul, Posets.

Massís de Vignemale – Glaceres: Ossoue, Oulettes, Petit Vignemale, Clot de Hount, Montferrat.

Es mostra l’evolució durant el període 1990-2020 de la superfície (en ha) de les glaceres dels massissos amb una àrea de glaceres més gran a l’any 1990 (per a cada any d’observació, el valor total de cada massís és la suma de la superfície de les glaceres d’aquest massís) i l’evolució per al mateix període de la superfície (en ha) de les glaceres amb una àrea més gran a l’any 1990 (distribuïts en tres grups: > 20 ha a 1990, entre 15 ha i 20 ha a 1990, entre 10 ha i 15 a 1990).